FUNDACIÓN IBO

El blog de IBO

MEMORIES D'AFRICA 4

 La veritat es que van passar moltes coses a la meva vida de Ibo… Sense anar més lluny, fa uns dies em van haver de canviar el sostre de mitja habitaciò ja que com que és de palla i ja era vell doncs quan plovia el meu cuarto semblava les fonts de Castellar de N’Hhug! I més encara si tenim en compte que aquí quan plou ho fa a raig fet! En fi que vaig tenir en Bilali (un dels treballadors de casa) enfilat per les meves bigues col.locant la nova palla. Com ja era sabut la Zoe, la professora de la guarderia dels “occidentals” se n’ha anat (dic que era sabut per què només venia per a 3 mesos) així que l’altre dia li vam fer una festeta sorpresa de despedida... Era tan sorpresa, tan sorpresa, que ni tan sols va venir pobreta! Em sembla que li van amagar tant que ni tan sols sabia que hi havia un soparillu i tal... Així que ens vam quedar amb tot de cartellets de “thank you Zoe” i sense la Zoe... serà que ens estem convertint en Moçambicans empanats?... Ui quina por!!! Vaig estar ajudant a la Luciana a preparar el menjar a casa seva i per dur-ho tot ens van enviar el tractor. No sabeu com mola anar damunt del remolc del tractor per Ibo!!! La veritat és que ja he pujat a la meitat del parc mòbil de la illa (que consta de quatre cotxes en total!!!) je, je, je. Us he de confessar que sóc una desafortunada. Primer llegiu això i després jutgeu. Es va acabar el Ramadà i, per fi, la discoteca va tornar a obrir. Tota feliç i emocionada estava jo perquè en Fadila m’havia dit que em vindria a buscar divendres a la nit a casa per dur-me a la disco i... atenciò que no va aparèixer!!!!!!!! ès a dir, que el meu primer plantón me l’han fet a Ibo!!! Quin desastre! L’endemà, quan el vaig veure, em va dir que no m’havia vingut a buscar per què a la discoteca no tenien dj... i que llavors no valia la pena... Però desrés d’unes quantes indagacions vaig descobrir que resulta que va tenir problemes amb la seva dona... Es un dels problemes de quedar amb un home casat!... ja se sap! je, je, je. Així que hauré d’esperar que algún altre merufi (negre) d’aquests es decideixi a convidar-me a anar amb ell a la discoteca. :-o Un d’aquests últims dies a Ibo la marea alta era cap a la tarda sobre les 15-16h (nota informativa: el sol es pon a les 17:10h) així que aprofitàvem aquell moment per fer una capbussada i refrescar-nos després d’haver suat durant tot el dia. Com ja sabeu alguns, segons la cultura africana, o almenys la de Moçambic, les dones no poden ensenyar (excepte al marit) qualsevol part del seu cos que estigui entre les mames i els genolls. Doncs bé que els blancs, i més concretament les blanques ens banyem al mar (que ja és en si tota una aventura ja que aquí quasi ningù sap nedar) i a més, ho fem quasibé despullades ensenyant parts tan íntimes com les cuixes i la panxa representa tot un què! I tot això per què us ho explico doncs per que la Chenia una de les treballadores de casa (la que em va convidar a prendre el tè a casa seva) es va encuriosir i tot fent broma em va dir que ella també vindria a banyar-se... La Isabel en sentir-ho em va dir que no hi comptés pas, que tot i que hagués dit que ho faria no hi hauria Déu que la posés dins l’aigua... I atenció perquè tot i les prediccions contràries de la Isabel aquesta noia de 24 anys es va banyar al mar per primer cop a la seva vida (excepte comptades ocasions quan era nena) i ho va fer amb biquini!!! No sabeu pas com s’ho va passar!!! La veritat és que ja no sé què li feia més por si que la veiéssin tan despullada o l’aigua... però vam aconseguir que es remullés i que fins i tot li agradés prendre un bany d’aigua salada! De fet, he estat pensant que ensenyar a nedar a la gent d’aquí podria ser un futur projecte de la fundaciò... No ho sé.
Bé, avui no us podreu queixar gens ni mica. He escrit un munt!
Per cert que sapigueu que he vist balenes per primer cop!!! Va ser a Pemba. Estava fent temps a la platja un dia de la setmana passada mentre la Isabel feia uns encàrrecs... El sol s’estava ponent i corria una brisa fresca. La platja estava deserta i allà davant meu van començar a saltar, a jugar amb l’aigua unes balenes. No tinc paraules per explicar-ho però va ser espectacular, de debò! Ja no us entretinc més per què estic molt cansada i vull anar a dormir! Una abraçada a tots i a veure si puc escriure alguna coseta. Un petò ben fort, Núria.