FUNDACIÓN IBO

El blog de IBO

MEMORIES D'AFRICA 3

Increible!!!!! Internet a Ibo!!! Aquesta illa ja ho te tot!!! Estic conntectada a internet en el primer ordinador (públic) de la illa!!!! I, atenció, el sr encarregat de l’ordinador no el sap ni engegar!!! M encanta! je, je, je. Bé, encara no he aconseguit recuperarme de la sorpresa de veure que es poden enviar mails des de Ibo... ja veurem quant durarà... Les coses son així aquí, provisionals. (Ho sento per l’espcriptura, però no trobo ni accents, ni puntuació ni res de tot això... però tenint en compte la situació ja em sembla molt, però que molt tenir el que tinc!) Anem a pams ja fa prop de 3 mesos que sóc per aquestes terres i m’han passat mooooltes coses que sóc incapac de resumir en un mail... però ho intentaré! El tema que em va dur a Ibo, el cens, esta en Standby... va fent però a poc, a poc (aba aba que es diu en Moaní). Mentrestant he estat enfeinada en moltes cosetes, vaig preparar la vinguda d’uns metges de l’hospital de Pemba que venien per treballar en el seu dia de festa... i encara que sembli mentida, el director del centre de salut i l’administradora de l’illa van aturar les visites perquè faltava no sé quin paper... Per un cantó entenc que Mocambic s’ha de protegir de l’ajuda altruista demanant acreditacions i autoritzacions (sinó qualsevol boig podria venir aquí i comencar a treballar de metge i fer mil i un disbarats) però quan es tracta dels mateixos metges de l’hospital de Pemba, els del propi sistema nacional de salut del país... En fi, un sac de paciència i seguir-ho provant! Ara comencaré a treballar en el projecte de les mosquiteres. Ara s’acosta el temps de les pluges i està bé recordar a la gent que és bò per prevenir la malària tenir mosquiteres en bones condicions i ensenyar-los a fer-les servir... Per això faré una feina entretinguda però molt interesant, aniré casa per casa, a veure com estan les mosquiteres que les persones van comprar l’any passat, saber si les fan servir, l’estat en el que estan, quantes persones de la casa les utilitzen, etc. A més això servirà a la Fundació una mica de control i de recollida de l’impacte del projecte de venta de mosquiteres... Haig de dir-vos que tot i que encara no m’he tornat negre (ni ho puc fer per raons òbvies), cada cop em sento més acollida per la gent d’aquí. El diumenge passat vaig ser convidadada per pirmera vegada a prendre el tè (sí, sí, totalment britànic!!!, però res a veure amb els hàbits britànics!) a casa de una família de iboenses (denominació que m’acabo d’inventar), al final de la puntualitat birtànica res, em van fer esperar 1h!!!, no hi va haver tè ja que estem de Ramadan, i estàven dejunant, però mho vaig passar molt bé i em van donar un bocí de pastís d’arròs que havien cuinat per a l’hora de sopar (que estava molt bò). Parlant del Ramadà ja tinc ganes que s’acabi... No sé com aguanten tot el dia, amb la calor que fa i els treballs que tenen (molt físics) sense veure ni una gota d’aigua!!! La setmana que ve ja fan la festa d’Idi (no estic segura que sigui així pq aquí cada un li diu com vol!) que deu ser com un festival del menjar i el veure.Es veu que maten cabrits, vaques i no sé què més! De noves cares... buf! Moltes! Des de la darrera vegada que vaig poder escriure han vingut per Ibo moltes persones. Primer va venir la meva família, ma mare, ma germana i la meva tieta (i amb elles vaig aprofitar per escapar-me fins a Zanzibar, anar a veure elefants en plena selva i conèixer una micona més Mocambic), però ara ja fa moooolts dies que van marxar i ha vingut el Ferran, és un noi molt maco que està fent una feinada arreglant 8 pous més a la illa i reparant alguns dels que ja havia fet la fundació i que ja s’havien espatllat... és que son molt brutos aquests moanís! I ara d’aquí poc arriba la Mireia que és la seva parella i ve a fer la feina de sensibilització (molt, però que molt important!) dels pous... Com s’han de mantenir, com s’ha de gestionar l’aigua, etc. I per ara ja està bé!.. No m’atreveixo a dir que fins aviat... pq això pot deixar de funcionar i no poder-me connectar fins d’aquí a 2 mesos més... però fins tan aviat com pugui, ok? Una abracada a tots i ànims amb el nou curs... i l’entrada de la tardor... (penseu que aquí on estic comenca l’estiu, je, je!)