FUNDACIÓN IBO

El blog de IBO

MEMORIES D'AFRICA 2

Hola a tuti! Bé, 3a vegada que estic a Pemba en només 2 setmanes... Not too bad. Les coses em van molt bé. Vaig fent cosetes aquí i allà i cada cop conec a més gent a Ibo (tant locals com "importats" je, je) Aventures... Força, sobretot coses cootidianes... Fer qualsevol cosa aquí és tot un muntatge... Estic vivint en una illa que no té ni llum ni aigua corrent. I on tot, absolutament tot el que hi ha (exepte els manglars, els cocos, el peix i el cranc) ha de venir en barca (i barca de vela!!! I vela llatina!!!), la veritat és que en això en Luís i la Isabel són uns grans mestres... Ja se les saben totes per fer que les coses surtin el més aviat i millor possible! El viatge a Pemba és una mica pesat però, de moment, a mi ja m'agrada... com diuen en Luis i la Isabel fins que m'en cansi! Passem per molts poblats i avui justament he pogut veure porcs "africans" (heu vist el rey león, doncs com en Pumba) i gallines de "sabana" que són súper maques tot i que com veieu no en tinc ni idea de com es diuen de veritat. La Fatima i la Kènia ja han arribat a Ibo i estan acabant d'enllestir-ho tot per poder començar a entrar en matèria amb el centre de suport nutricional (que és el que he vingut a fer jo aquí)... de tota manera està sorgint una dificultat rere una altra... Bé, si vols tenir facilitats no vinguis a Àfrica, això ja ho tinc clar! Una de les paraules més útils que he après fins ara es "confução" que és algo així com follón... Aquests Moanís són uns especialistes! Jo crec que com que viuen en una illa tant petita i no tenen tele doncs es monten els seus pollos per a fer-se la vida una mica més entretinguda ( i embolicar la nostra de passada, és clar!). Sembla que començo a ser una mena de cangur oficial... cada tarda venen uns quants nens de la vila a casa per a pintar o jugar amb plastelina i de passada a prendre un got de cacaolat... I, des de fa uns dies això és cosa meva! Suposo que quan m'hagi de posar a treballar en el centre nutricional se m'haurà acabatel chollo! Abans d'ahir un treballador de la fundació va caure de un cocotero... el pobre va quedar una mica massegat però sí, o sí el tio vol anar al curandero del barri a què li faci una mena de sagnia... coses de la medicina tradicional i ja pots dir missa que no hi ha qui el faci canviar d'opinió! Bé ja no em puc enrotllar més que la Mireia (propietària de l'ordinador i de la connexió que estic fent servir em fa fora!). No sé quan podré tornar a escriure però així que pugi tornareu a tenir notícies meves! Una abraçada a tots molt i molt forta!!! Un petó, Núria. PD: Moltes gràcies per els vostres correus! (només a aquells que m'heu contestat és clar!) Malgrat alguna dificultat els he pogut llegir tots, però m'és absolutament impossible contestar-vos... Ho sento molt... Ja us he dit que aquí tot és una mica, o a vegades molt, més complicat que a Barcelona! A veure si canvia una mica la situació i més endavant puc contestar-vos.