FUNDACIÓ IBO

Editorial

Editorial Newsletter novembre 2009

Recordo el dia en el que meu oncle Juanjo Planes i posteriorment l’amic Luis Álvarez, em varen invitar a un sopar per col•laborar amb una Fundació. La Fundació Ibo.

No negaré haver-hi assistit amb la meva dona un mica “obligat” i amb un cert “compromís”,  però lògicament, i ara que tots sabeu  de l’orgull que sento per ser patró, us diré que aquell sopar ens va deixar francament emocionats. Des de llavors,  el meu compromís amb la Fundació es i serà total.

Sembla incongruent que demanar una suma de diners tant insignificant pel donant i tant inassolible per al qui la rep, sigui tant complicat. La societat, i aquí m’hi incloc, té un gran complex a l’hora de demanar ajuda per als més necessitats, però he comprovat que el pudor desapareix, i et dona força per seguir treballant el finançament d’aquest projecte, en veure  tanta gent involucrada de forma tant altruista i professional como ho fan tots els membres, empleats i voluntaris d’aquesta fundació.

Sabeu que el 95% de la riquesa que hi ha al món està repartida entre l’ 1% de la població? Dades com aquestes, realment et fan posar els pèls de punta, tant mal repartit està el món?

Ajudar sense esperar res a canvi és una sensació molt gratificant.

És il•lús per la meva part pensar que podem viure amb molt menys i que hem d’aprendre de tanta gent humil i feliç com hi ha al planeta. Suposo que hi ha una mica de veritat i una mica de fantasia en tot això, perquè encara que és cert que tots podríem viure amb menys, també és veritat que naixem i vivim on ens toca. Sota unes normes, una societat, un estil de vida, i un materialisme que seria hipòcrita no admetre que és part de cadascú. Dit això, pertànyer o col•laborar amb una fundació no ha de canviar  l’estil de vida de ningú,  però si que és inevitable que canviï la percepció ètica i moral que hem de tenir envers la resta de la humanitat.

La Fundació Ibo hauria de seguir fent exactament el que està fent fins ara. Donar-se a conèixer, inscriure nous membres i per suposat sensibilitzar a la gent i seguir treballant per als natius i el seu gran projecte, aconseguir que l’ Illa de Ibo pugui ser auto sostenible, es a dir, que generi els recursos suficients per auto finançar-se

Finalment, i si m’ho permeteu, crec que per aconseguir tot això és simplement un problema d’actitud de tots nosaltres i de la societat en general.

Una salutació cordial i gràcies a tots per la vostra ajuda,
Jordi Nieto
Patró Fundació Ibo