FUNDACIÓ IBO

Accés al Aigua Potable

Tornar

Àrea de Desenvolupament Social i Infraestructures Bàsiques

setembre 2008 · decembre 2008

RESPONSABLE DEL PROJECTE: Ferran Seco y Mireia Piqueras ·

• Vull ajudar a finançar aquest projecte com a particular
• Vull ajudar a finançar aquest projecte com a empresa

El projecte està destinat a promoure el sanejament i la potabilització de les aigües i el seu accés per part de la població de Ibo. El dret a disposar d’aigua per a tots és quelcom d’indispensable per a la vida, i també és una prioritat per a la Fundació Ibo. A més, existeix una relació directe entre l’ús de l’aigua potable i la higiene i la profiferació de malalties de transmissió vectorial (malària i dengue especialment), Per tot això es va iniciar una primera fase de millora i accés de la població al aigua, tant en quantitat com en qualitat.  

La Fundació Ibo va sanejar, en una primera fase, 15 pous d’aigua potable. La segona fase d’aquest projecte té com a objectiu la potabilització de 12 pous més. En aquesta col·laboren el Col•legi de Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i la Fundación Paideia Galiza.
Paral·lelament, s’està també duent a terme un programa de sensibilització i educació de la població sobre el bon ús del aigua i els comportament saludables i d’higiene envers la mateixa. Com a la majoria de projectes de la Fundació Ibo, el involucrament de la població autòctona en aquest projecte és fonamental.  Per exemple, s’han creat uns Comités de l’Aigua amb la participació dels diferents agents socials.

L'àmbit de sanejament i potabilització es va iniciar amb la identificació dels pous en mal estat, així com la valoració del cost de la seva rehabilitació. Per a localitzar els pous més necessitats d’intervenció va ser necessària la participació de diferents ens administratius i líders locals (cheffes do bairo). El projecte inicial contemplava la rehabilitació d’uns 10 pous, que ha estat augmentada finalment fins a 14. En la major part han estat restaurats el perímetre del pou, la canalització i l’arqueta de drenatge, s’han col•locat noves bombes manuals i s’han habilitat a més safareigs (que en alguns casos s’han hagut de construir de nou). En altres casos només ha estat necessari reajustar les bombes, recol•locant varetes i cilindres. Finalment, i en tots els casos, es va procedir a la seva desinfecció i clorat. Els treballadors contractats per a la realització de les tasques provenien, com ja és norma a la Fundació, de la pròpia illa. Tot el material necessari (de construcció i neteja dels pous) per a dur a terme el projecte, ha estat adquirit a Pemba, amb la dificultat afegida que això comporta.

El segon grup d’activitats està relacionat amb la sensibilització de la població autòctona en relació a la propagació de malalties relacionades amb l’aigua. Per això és necessari realitzar una feina educativa respecte als hàbits higiènics relacionats amb el seu consum, així com al voltant del bon ús dels pous. Encara que és molt difícil realitzar una estadística sobre la quantitat de població sensibilitzada, alguns informes consideren que es va aconseguir accedir a un 40% dels 4.000 habitants de la illa, essencialment dones i nens. Especialment interessants en aquest sentit són les activitats dirigides a la població infantil, ja que col•loquen les bases per a un correcte ús  i per tant gaudi de l’aigua en el futur. Un dels elements fonamentals i diferencials que caracteritzen a la Fundació Ibo és la seva vocació per a l’educació i formació de la població local, como ha quedat un cop més demostrat en aquest cas.

Finalment es va establir un modelo de gestió que integrés directament a la població. Si el fi últim de la Fundació Ibo és promoure l’auto-sostenibilitat de l’illa, es necessari treballar sota el paraigües de la corresponsabilitat. Això suposa cedir la responsabilitat sobre la correcta gestió i ús de les fonts d’aigua potable. Per això es varen constituir uns comitès locals, que foren a més formats sobre el manteniment dels pous. Els comitès de l’aigua estan formats per un responsable de manteniment, un altre de sensibilització i un últim dedicat a la tresoreria. A més d’escollir als seus membres mitjançant votació, es va decidir (amb un 92% dels vots) constituir un fons de manteniment sufragat per las famílies beneficiàries.